L'últim sopar abans de...
Després de l’últim sopar abans del meu part, amb els plats a mig acabar i amb una ampolla de vi a compartir entre tres (tot i que erem quatre) i sense la copa d’última hora que la Marta sempre reclama, vam continuar amb la idea de tirar endavant el blog tot i les poques col.laboracions i les quantioses visites i malgrat algun “mal rotllo” per haver penjat durant unes hores, alguna cosa que no es podia penjar.
De moment, aquí seguim. La Sussi, tot i que no escriu res, ens està fent una propaganda que és massa.
Recordeu que a l’apartat RECORDS (comentaris) hi podeu deixar històries, fets, objectes o persones que vulgueu compartir amb tots els que ens connectem.
Per inspirar-vos, un regal, el poema del fantàstic Gil de Biedma “No volveré a ser joven” musicat per un altre fantàstic, el Loquillo al disc Compañeros de viaje .
Urri, aquest encara porta patilles també!!!!
No volveré a ser joven
Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante. Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro. Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.
Jaime Gil de Biedma
De Poemas Póstumos (1968)
Res, que tots ens vam adonar algun dia – uns més tard, altres més d’hora- que això de la vida anava de debò i que l’escenari és el que queda, que sempre és el mateix per a tots, que som nosaltres els qui passem i que al cap i a la fi algun dia ens vam trobar fent un paper igual o semblant al que feien els nostres pares. Complexe de “Peter Pan”? No, hormones de l’embaràs.
Per cert, benvinguts Juanjo i Ton.
La Tafanera
Remoume
del.icio.us